El passat 18 de maig es va realitzar a l’Hospital d’Igualada la jornada de residents dins el Congrés de la SCGiG. Un dels temes centrals de la jornada va ser l’impacte de la geriatría en el tractament oncologic, així com la coalició cada cop més necessària d’aquestes dues especialitats envers el tractament d’un dels grups d'edat més heterogenis i en ocasions complex als que ens enfrontem els metges en la nostra pràctica clínica: el pacient gran. Si per una banda és cert que l’envelliment de la población ha incrementat la importancia de la geriatría com a punt d’inflexió en el tractament d’aquests pacients, també ho és que en molts casos bé per falta d’evidència, bé per coneixement encara queda camí per recórrer per l’aplicació d’aquests coneixements a l’abordatge de certs grups de pacientes. És més, en molts casos inclús existeix evidencia pero aquesta no és coneguda.
L’objectiu d’aquesta revisió sistematica es reunir tota la informació existent actualment sobre l’efecte de l’abordatge geriatric en el tractament de les persones grans amb càncer pel que fa a l’aplicaició de intervencions no oncològiques, la comunicació metge pacient i l’impacte en l’efecte del tractament d’aquest abordament especialitzat. De forma secundaria es buscaba determinar les diferencies implicades en com s’aplicava aquest abordatge geriatric.
Es van incloure seixanta-cinc publicacions de 61 estudis. Després d'una avaluació geriàtrica, el pla de tractament oncològic es va alterar en una mitjana del 31% dels pacients (rang 7-56%), amb les taxes de canvi més altes en els estudis amb avaluació d'equips multidisciplinaris. Es van recomanar intervencions no oncològiques en més del 70% dels pacients, sempre que hi hagués un pla d'intervenció o existís un gran d’especialització previa al servei intervencionista..
Una avaluació geriàtrica va conduir a més discussions sobre els objectius de la cura i una millor comunicació. L'avaluació geriàtrica també va conduir a taxes de toxicitat/complicacions més baixes (incrementant-se aquest efecte quan es tenien en compte els resultats de l'avaluació durant la presa de decisions). Un increment en la probabilitat de finalització del tractament i una millora en la funcionalitat física i de qualitat de vida en la majoria dels estudis inclosos. És important mencionar que l'ús dels serveis sanitaris així com la mortalitat sovint van se inclosos com a event, tot i que no es trobaren diferencies significatives en comparació amb l’abordatge tradicional (no geriatric) d’aquests pacients
CONCLUSIONS:
L’abordatge geriatric por cambiar la estrategia terapéutica, així com augmentar les intervencions no farmacològiques alhora que comporta una millora en la comunicació i implementació de les mesures terapèutiques lligades al pacient gran.
Tanmateix pot significar un descens en la taxa de toxicitat dels tractaments així com augmentar l’adherència. En els casos en que un tracte multidisciplinar no sigui possible o bé en cas de mancança del paper d’un geriatra es prioritari disposar d’un pla intervencionista no-oncologic. Els resultats d’aquesta revisió suggereixen que per tal de maximizar el benefici d’aquestes mesures el resultat de la intervenció geriatrica ha de ser incorporat a les estratègies de decisió oncològiques.
Referencia: Hamaker M, Lund C, Té Molder M, Soubeyran P, Wildiers H, van Huis L, Rostoft S. Geriátrico asesoramiento en la gestión de los pacientes con cancer - A systematic review (update). J Geriatr Oncol. 2022 May 8:S1879-4068(22)00082-0. doi: 10.1016/j.jgo.2022.04.008. Epub ahead of print. PMID: 35545495
Daniel Imperial Esteban
Metge Intern Resident. Geriatría. Segon any
Hospital General Granollers